Qumran - Carles Duarte i Montserrat

Heus ací un poema del poemari " Qumran" que forma part del "Tríptic hebreu".

                                                      On eres tu quan vaig crear la Terra?

                                                                                     Targum de Job

                                                                                             Job, 38.2

 Ni jo ni aquest deler de fer

que m’omple els dies,

ni la mà que contempla el meu gest,

ni els ulls que riuen

dels fills que hem engendrat.

Res d’això no existia

quan vas crear la Terra.

Ets anterior al temps

i arreu hi ha el teu silenci;

interpreto tan sols un instant

d’aquell somni que llavors et va néixer.

Qumran: Vall situada al desert de Judea a on es van trobar els Manuscrits de la Mar Morta.

Jan Karski - Yannick Haenel

 Estem davant d’una petita obra mestra, que podríem classificar entre biografia, relat de no-ficció i novel·la psicològica, tot en ú.

Jan Karski va ser un polonès que durant la II Guerra Mundial va entrar a la Resistència del seu país i feia de missatger amb els resistents de l’exili. L’any 1942 dos jueus el fan entrar al gueto de Varsòvia encomanant-li que vagi a veure els Aliats i denunciï l’extermini nazi.

Jan Karski travessa Europa, en ple conflicte, arriba a Londres i va als Estats Units per difondre el seu missatge i aconseguir que els Aliats facin alguna cosa.

Però ningú se l’escolta o, si l’escolten, no el senten. Aquesta evidencia i la frustació conseqüent perseguirà a Jan Karski durant decennis i li farà pensar en el fi de la Humanitat.

Curiosament el seu consol és contemplar el quadre de Rembrandt “El Genet Polonès” penjat a un museu de Nova York.

Aquest és un llibre colpidor que ens mostra un altra cara del horror del Holocaust i de com la política pot empènyer als homes a ser insensibles al dolor dels altres.

Yannick Haenel he rebut diversos premis a França per aquesta obra, tot i que alguns autors l’han acusat de plagi per ser massa fidel a les memòries de Jan Karski o per fabular excessivament amb els seus sentiments.

  

Valoració:  @  @  @  @  @

Recomanat per conèixer més a fons la realitat del nostre món.

Contraindicat si no volem endinsar-nos en el que som capaços.

Editorial Empúries: 143 pag.

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I I -                                                                                

El penya-segat

Les onades desgastaven

el penya-segat vertiginós,

la roca dura, aparentment immutable,

a poc a poc s’anava esmicolant.

Els meus ulls no ho veien,

el meu temps, el nostre temps,

és massa curt.

Però el desgast és evident

si la teva mirada sap veure,

els estralls en el rocam,

les escletxes, les esberles, les fractures...

El pas del temps queda marcat,

el penya-segat recula,

inexorablement, inevitablement.

Res és permanent a la Natura,

tot és fugisser, tot és efímer.

Nosaltres no ho veurem

però el seu destí, el nostre destí,

és inexorable.

Fulles d'herba - Walt Witman

Vaig a un recital poètic per celebrar la nova edició en català del poemari de Walt Whitman “Fulles d’herba”, traduïda per en Jaume C. Pons Alorda i editada per Edicions de 1984.

El traductor ha necessitat quatre anys de feina intensa per completar la seva feina, el resultat ha estat magnífic i àmpliament valorat per la professió. L’obra ja va per la tercera edició.

El recital, organitzat per la Llibreria Calders, esta portat, com a rapsode, pel mateix traductor, que s’ha revelat com un excel·lent orador i mestre de cerimònies.

Desprès d’escoltar un petit tast dels poemes recomano que compreu, que llegiu, que gaudiu, d’aquesta obra que ens parla de l’esser humà en tota la seva complexitat, en tota la seva plenitud. És un poemari que hauríem de tenir com a llibre de capçalera, per llegir-lo i rellegir-lo en els moments més íntims e intensos de la nostra vida.

Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,

Per això teus són aquests cants

   

                      «Tu, lector», Walt Whitman

Edicions de 1984: 576 pag.

Saqueo - Nadine Gordimer

La premi Nobel (1999) Nadine Gordimer escriu aquest recull de contes l’any 2004.

És una escriptora sud-africana, el seu origen condiciona la seva narrativa, en la que el conflicte racial i l’apartheid esta sempre present d’una manera explicita o subterrània.

Els seus temes són certament diferents dels habituals i estan exposats sense concessions, d’una manera directa, però deixant entreveure altres nivells de lectura que fan necessari un lector atent, a la recerca del simbolisme o la referència implícita, com per exemple en el primer conte d’aquest recull, en el que amb quatre pagines hi ha una potent referència a les dictadures argentina o xilena, en el darrer paràgraf quan jo no t’ho esperes.

Vaig descobrir Nadine Gordimer llegint “Un arma en casa”, magnífic relat centrat en les reaccions d’una família benestant quan la policia els comunica que el seu fill esta detingut per assassinat.

Gordimer sap introduir-se al fons de l’anima dels personatges, despullar-los de les seves mascares i mostrar-los tal com són, talment com, potser, seriem nosaltres en un cas similar.

Mai he estat un gran lector de contes, sempre els he trobat massa curts, massa anecdòtics, però Gordimer m’ha fet canviar de parer perquè els seus contes són petites novel·les en miniatura, plenes de contingut, plenes de missatges.

 

Val la pena llegir-los, val la pena llegir-la, és un Premi Nobel ben merescut.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanat pels lectors que estimen els contes.

Contraindicat si cerquen únicament contes amables i divertits.

Ediciones B:  245 pag.

Els aldarulls de Can Vies

Sr. Director,

En referència als aldarulls dels darrers dies al voltant  de Can Vies, voldria fer, tot i donar fe del meu rebuig a la violència, una reflexió. Quin futur estem donant als nostres joves?

Actualment hi ha més del 50 % d’atur juvenil. Quan tenen feina és un minijob o un treball temporal per un sou de misèria, i al mateix temps constaten que el 20 % de la població acumula el 80 % de la riquesa i que les grans fortunes i les grans empreses només paguen el 8 % del total dels impostos, la resta va a càrrec de les classes mitjanes i de les més desfavorides (dades d’Oxfam).

A més, veuen que la justícia exculpa o castiga lleugerament els banquers i corruptes que ens han portat al desastre.

Com poden tenir esperança? Com poden creure en un sistema que passa olímpicament dels problemes de la gent senzilla? Que l’única solució que els donem és dir-los que s’han de fer emprenedors, que en llenguatge planer vol dir: Espavilat com puguis.

Per tant, tot i no compartir la seva violència, l’entenc, perquè soc d’una generació que va viure el maig del 68 i constato, amb tristesa, que en queda molt poc d’aquells somnis i que el capitalisme més mal entès s’ha apoderat del nostre futur.

                                                      Carta publicada a La Vanguardia (31/05/2014)

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I -

El inici dels temps

Tota la matèria concentrada,

esperant el moment decisiu,

l’esclat definitiu,

que s’expandirà eternament.

Sabem del inici dels temps,

però no sabem res del que hi havia prèviament...

La nostra ignorància ens empeny

a cercar veritats relatives,

Però, que sabem en realitat?

Cerquem en el passat per afirmar-nos,

amb l’esperança efímera de dominar,

la Natura.

Caminem a les palpentes dissipant,

a poc a poc,

la foscor,

la ignorància,

el desconeixement.

Malgrat tot: Avancem!

                                    Barcelona, 7 de maig de 2014